resum Xerrada Carme Thió

Hola,

Pels que no vau poder venir o per fer memòria de tot el que ens va explicar la Carme Thió, aquí teníu un resum. Gràcies!

RESUM DE LA XERRADA REALITZADA PER LA CARME THIÓ

(20 FEBRER DE 2012)

Carme Thió va plantejar d’entrada que, probablement, tots ens posaríem d’acord a l’hora de definir què voldríem per a les nostres criatures: que fossin felices, autònomes, responsables, capaces... El que resulta més difícil és com actuar per ajudar-les en aquest camí.

Els tres eixos que ens proposa com a vertebradors de l’educació i sobre els quals ens proposa reflexionar són: AFECTE, AUTONOMIA I AUTORITAT

AFECTE

L’afecte és bàsic per a l’autoestima de les nostres criatures. Ben segur que les estimem com a pares, però la dificultat rau en com els fem arribar el nostre afecte.

• L’afecte ha de ser incondicional: Es pot expressar amb una frase prou expressiva: "Si el meu fill/a fa alguna cosa bé l’estimo i estic content/a i si fa alguna cosa malament l’estimo i estic enfadat o enfadada".

• L’afecte té a veure amb el respecte a les criatures Els prejudicis i tòpics són un entrebanc per la relació afectiva amb les nostres criatures. Ens proposa substituir prejudicis i tòpics per una actitud més respectuosa i interrogadora. En front dels prejudicis, és possible intentar esbrinar que els passa, que pensen...

• L’afecte té a veure amb l’acceptació del fill/a tal com és. De vegades costa acceptar un nen o nena perquè no respon a les nostres expectatives: esperàvem un fill/a artista, esportista, actiu com nosaltres, però mai no hi ha una correspondència exacta entre el fill somniat, desitjat, esperat i el fill real.

• Les etiquetes no ajuden i fan mal a les criatures. És diferent dir: ets una marrana, que: això que has fet és una porqueria. Si nosaltres veiem a un nen d’una manera determinada i rígida el nen acabarà veient-se i comportant-se tal com nosaltres el veiem.

• De vegades enviem missatges contradictoris: diem una cosa i en fem una altra. Els pares i adults som un model per a les criatures. Així doncs, fer arribar el nostre afecte a les criatures passa per una actitud de respecte, escolta, acceptació i interrogació.

AUTONOMIA

La idea principal és que com a pares val la pena acompanyar i impulsar el procés cap a la autonomia. Una criatura autònoma és aquella que és capaç de fer, pensar i decidir per ella mateixa en la mesura de les seves possibilitats.

Hi ha dues vies per a l’afirmació d’un mateix: la confrontació amb l’altre i l’autonomia. La primera és més dolorosa. L’exemple prototípic és el "no" de la criatura de dos o tres anys que diu a tot no, la qual cosa és molt pesada per als pares i també dolorosa per ella, perquè està enfrontant-se a aquells que estima i de qui depèn encara tant. La segona via és l’autonomia que redueix molt la dependència i les relacions agressives amb els altres.

Què és o quines són les actituds que poden impulsar o al contrari obstaculitzar el procés?:

• La sobreprotecció no ajuda gens. Quan estem fent, pensant i decidint coses que les criatures poden fer per elles mateixes els estem privant de l’alegria d’aconseguir fites, de valorar el propi esforç, de possibilitats per desenvolupar capacitats intel•lectuals i afectives de resolució de problemes tan necessàries per a tot aprenentatge i la vida.

• Ser autònom no és el mateix que ser obedient. Si les criatures només fan les coses per obediència, estem afavorint la dependència. Podran ser hàbils i capaces però no autònomes, perquè no decidiran ni faran per iniciativa pròpia sinó pels altres.

• Ser autònom no vol dir fer el que a un li dóna la gana. Seguir el propi impuls no implica ser lliure perquè moltes vegades un es deixa portar sense poder decidir ni tan sols escollir el que li interessa i convé més. Cal ajudar-los a tenir un criteri.

• És important donar a escollir al nen allò que pot decidir. Hi ha coses que el nen encara no pot decidir per ell mateix. No se li pot preguntar per exemple quina fruita vol si volem que triï una mandarina; per tant, podrà triar entre algunes mandarines, però no entre tota la variació de fruites del cistell. Cal que els adults acotem el marc on pot triar.

• Ser autònom vol dir assumir les conseqüències dels propis actes. Ens explica un exemple extrem d’un nen que en l’època posterior al control d’esfínters no feia mai caca a l’orinal, però tanmateix eren els pares que després el netejaven, el canviaven. Amb el seu consell, van canviar d’estratègia i, sense enfadar-se, van deixar que fos el nen que fes tot el que calia després de fer-se caca a sobre. En aquest cas van poder resoldre el problema en un temps no massa llarg.

• Ser autònom vol dir poder acceptar l’error i l’equivocació. De vegades els pares no deixem que les criatures provin i s’equivoquin , perquè sempre estem allà per corregir els errors, oblits, equivocacions, els ho donem tot mastegat. Equivocar-se forma part del procés de tot aprenentatge. Ens va explicar l’exemple de la família que cada dia li preparava la roba ordenada al fill i el dia que no ho van fer va el nen no sabia posar-se primer el mitjó i després la sabata. L’error ajuda a créixer.

AUTORITAT

Com exercim l’autoritat. Un pot guanyar-se l’autoritat o al contrari gastar-la, desautoritzant-se un mateix. Reflexionar sobre això ens permetrà adonar-nos de com contribuïm com a pares que les criatures ens facin o no ens facin cas.

Els nens i nenes estan buscant límits contínuament, els necessiten per sentir-se segurs, per saber fins on poden arribar. "El nens no busquen la bufetada, busquen els límits".

• Quan el no acaba sent un sí. De vegades ens compliquem nosaltres mateixos quan diem moltes vegades no sobre algun tema concret però el no acaba sent un sí. Si no ens veiem amb forces per sostenir un "no" ( al que demana el nen, per exemple ), més val no dir no, perquè ens desvaloritzem com autoritat si el nen sap que de totes maneres acabem fent el que ell vol. Va explicar l’exemple de la mare que cada dia a la sortida de l’escola es barallava per no comprar-li el berenar al fill i cada dia acabava aconseguint-lo després de la rebequeria.

• Cal poder establir normes amb el convenciment que allò que diem es farà. En la mesura que estem convençuts del valor i la importància d’una norma podrem transmetre-la amb autoritat i fer-la complir

• Cal conèixer el que som capaços de suportar per no portar les situacions al límit, això farà que podem aturar-les sense arribar a perdre el control.

• Les normes han de ser mínimament argumentades i raonades, però de vegades és important acabar les situacions, que d’altra manera es fan interminables. Hi ha certes coses que són així i prou, i això forma part de l’aprenentatge de les limitacions de tota vida humana.

• Moltes mares que actualment treballen, se senten culpables de no estar prou temps amb les seves criatures ( sense valorar la part positiva del model que estan transmetent als fills/filles: de participació social per part de la dona) i llavors quan estan amb ells /elles intenten compensar-ho i sovint implica no posar els límits necessaris, donar-ho tot i no prohibir res.

Afecte, Autonomia i Autoritat: aquests tres, doncs, són els eixos sobre els quals s’assenten unes bones bases perquè les nostres criatures siguin mes felices, responsables, autònomes i capaces.

En el col•loqui es van parlar d’altres temes com són:

- Actuar amb empatia amb el nen: Va donar varius exemples: Anar al logopeda al nen mai li venia de gust però quan la mare va demostrar que a ella tampoc li venia de gust però que gràcies a anar-hi havien aconseguit millorar, el nen va veure empatia amb la seva mare. un altre exemple va ser el de la mare d'un nen que va marxar de viatge i ell va començar a plorar. El pare li va demostrar que ell també estava trist perquè havia marxat la mare però no plorava perquè sabia que tornaria d'aquí tres dies.

- Els premis i els càstigs no són educatius. No fan aprendre i creen adició. El nen pot deixar de gaudir d’allò que aconsegueix pel fet d’esperar un premi.