artÍculos interesantes: RABIETAS

    

Os pasamos dos artículos que comentaron varias mamas, un día de piscina, són muy interesantes y seguro que a todos nos servirán.                                ÁNIMO!!

El primero en inglés: http://www.drgreene.com/qa/terrible-twos

El segundo artículo: La búsqueda de la independencia y la autoafirmación

Durante su segundo año de vida el niño se vuelve más inquieto y su comportamiento resulta imprevisible. Pasa de la tranquilidad y la docilidad a las travesuras y las pataletas. Por eso se habla de los "terribles dos años". En realidad el niño está en plena búsqueda de independencia y autoafirmación.

A esta edad el niño es egocéntrico y posesivo y tiene una idea muy limitada de lo que está bien y lo que está mal. No se comporta mal deliberadamente, sino que actúa según sus impulsos.

Durante esta etapa está empezando a reafirmar su personalidad. Mediante su comportamiento desafiante busca la conformidad o el rechazo a sus actos.

Este es el momento ideal para establecer algunas normas básicas de conducta que le enseñen a distinguir lo que está bien de lo que está mal. A partir de los 18 meses la palabra favorita del niño es "no".

Con su comportamiento rebelde el niño está retando a los padres para saber hasta donde puede llegar. Si se le aleja del enchufe, el niño vuelve a acercarse, ignorando el aviso.

Algunas veces, en este tira y afloja, llega incluso a rechazar las cosas que siempre le han gustado. Estas son las ocasiones en las que es necesario adoptar normas claras y sencillas para mostrarle que tipos de comportamiento son aceptables y cuáles no lo son

EL ENTENDIMIENTO DEL NIÑO

A esta edad el niño todavía no comprende plenamente los conceptos de norma y aviso. En la mayoría de los casos no vale con decirle las cosas una sola vez, es necesario repetírselas varias veces, ya que el niño aprende de sus errores.

Si estos avisos se repiten de manera constante cada vez que el niño se comporta mal, se habrá establecido para él una norma.

Cuando haga una advertencia a su hijo, asegúrese de que lo ha oído y de que lo ha entendido. Debe mirar al niño y el niño debe estar mirándole.

También conviene ser claros y concisos. Una recomendación tan difusa como tienes que portarte bien no sirve con un niño de 2 años. Es mejor decir: No te puedes poner de pie en el sofá, No tires la comida al suelo,... Refiérase a actos concretos.

A la hora de enseñarle disciplina, no debemos exigirle más de lo que pueda asimilar. Las normas de conducta que los padres decidan establecer deben ser realistas y razonables y siempre deben tener en cuenta el carácter y la personalidad del niño.

Conviene hacer hincapié primero en las normas que tienen que ver con su propia seguridad y con determinados comportamientos agresivos, dejando para más adelante las que se refieren a comportamientos sociales.

Las normas deben ir aumentando gradualmente en número, a medida que el niño las va asimilando

¿COMO APRENDE MEJOR UN NIÑO?

Los seres humanos aprendemos mejor mediante estímulos positivos o premios que con el temor, las amenazas o los castigos; los niños también.

Para inculcar normas de conducta resulta mucho más eficaz alabar al niño cada vez que hace algo bien (aunque sea por casualidad), que los sermones, las amenazas...

Para conseguir que tenga un buen comportamiento, es fundamental que se sienta amado y valorado. De esta forma, aprenderá a amarse a sí mismo y a los demás y, en la relación con su entorno, se mostrará más tranquilo, receptivo y disciplinado.

Durante este periodo, para el niño es muy importante complacer a sus padres. Por eso, si recibe alabanzas cuando se porta bien, el niño se siente motivado a repetir esas pautas de comportamiento.

Destaque siempre su buen comportamiento por encima del malo y las demostraciones de alegría y afecto por encima siempre de las críticas y los castigos.

¿PARA QUE SIRVEN LOS CASTIGOS?

El castigo físico (sea azotaina, cachete, o zurra) NO SIRVE PARA NADA.

El mensaje que recibe el niño es el siguiente: Los adultos también pierden el control y se ponen muy desagradables.

También aprende que es lícito pegar a otros (especialmente si son más débiles). Él también considerará lícito recurrir a la violencia.

Los castigos de otro tipo tienen alguna ventaja, pero también tienen sus limitaciones.

Nunca debe castigarse a un niño con insultos ni humillaciones. Ni en público ni en privado. La autoestima del niño se debe preservar ante todo.

Se puede castigar la conducta, pero dejando claro que se sigue amando al niño. Los castigos deben ser proporcionales a la falta (y siempre con tendencia a la benevolencia).

Conviene que sean inmediatos para que el niño relacione la falta con su consecuencia. El niño debe tener clara cuál era la norma que ha incumplido.

No se debe castigar ni reprender si no había una norma previa.

Se deben considerar las circunstancias atenuantes para el niño. Estar cansado, estar enfermo, en un contexto extraño, con otro cuidador...

Cuando los padres sientan que han sido injustos con el niño, que han sido demasiado severos con él debido a situaciones ajenas a su voluntad (estar cansados, tensos por otro motivo,...), pueden y deben pedir perdón al niño, explicándole su error.

Para el niño será un aprendizaje importantísimo descubrir que:

- Sus padres se pueden equivocar.

- Se puede pedir perdón.

-Sigue siendo amado y respetado como persona por sus padres.

¿COMO EJERCER DISCIPLINA CON NIÑOS PEQUEÑOS?

El modo más sencillo de imponer disciplina con niños pequeños es por dos métodos:

-Perdiendo los privilegios

-Excluyendo al niño de toda actividad durante unos minutos

PERDIENDO LOS PRIVILEGIOS

Consiste en retirar permisos para hacer algo.

Por ejemplo: Como no has querido cruzar de la mano, ahora seguirás yendo en tu sillita amarrado, como no has recogido las construcciones, no podrás jugar con ellas hasta el jueves.

EXCLUYENDO AL NIÑO DE TODA ACTIVIDAD DURANTE UNOS MINUTOS

Consiste en aislar por unos minutos al niño, privándole del contacto físico con sus padres, de los juegos...

Cuando el niño se porta mal, se le debe llamar la atención con firmeza y suavidad, pero sin mimos. Puede que el niño responda al aviso con una rabieta o que repita la acción y sea necesario castigarle.

Entonces, lo más aconsejable es llevarle a otra habitación de la casa donde permanezca solo durante unos minutos sin sus juguetes ni ningún otro tipo de diversión.

En algunos casos, como el de las rabietas, es aconsejable dejarle solo hasta que se calme o deje de llorar. El niño puede ser recluido al corralito, a una caja de cartón grande, a una habitación de la casa... El retiro debe ser breve.

Si es preciso, por seguridad del niño, uno de los padres puede quedarse cerca pero sin dirigirse a él. Antes de permitirle reanudar la actividad normal, conviene recordarle la causa de que fuera excluido, la norma que no cumplió y pedirle que lo piense otra vez antes de obrar mal.

PALABRAS CLAVE

Coherencia, consecuencia , pertinencia y constancia

¿QUÉ ES LA COHERENCIA?
Es la correspondencia entre: Lo que se dice y lo que se hace (entre comunicación verbal y no verbal).

Lo que dicen y hacen el padre y la madre.

Entre lo que se permite hacer hoy y lo que se permite hacer en otro momento.

Si no hay coherencia, el niño no comprende qué es lo que puede o debe hacer, se siente confuso si otro día cambia la norma. Como no sabe a qué carta quedarse, no obedece las normas.

Los niños son expertos en detectar las Incoherencias y saben de forma instintiva aprovecharlas en beneficio propio.

Para el niño de esta edad, sus padres son su referencia y modelo. El ejemplo que recibe de ellos marcará en gran parte su comportamiento. Cuanto más disciplinados y constantes sean los padres en la educación del niño, más lo será él.

¿QUÉ ES LA CONSECUENCIA?

Significa que unas cosas deben tener relación con otras. Así, las normas de conducta deben ser lógicas y estar relacionadas con las circunstancias.

Teniendo en cuenta que el niño ha aprendido a andar y es un explorador nato, para evitar malos comportamientos, es aconsejable alejar de él aquellos objetos que puedan ser una irresistible tentación.

También debemos evitar pedirle que haga algo en los momentos en los que se encuentra cansado, tiene hambre o está asustado, ya que lo más normal es que reaccione mal.

Si se da una norma, el niño debe saber qué es lo que puede pasar si no la cumple. Si la falta es leve, también debe serlo el castigo. Si es grave, podemos ser un poco más severos.

¿QUÉ ES LA PERTINENCIA?

Es la oportunidad de una norma o de un castigo. Esto significa que las normas deben estar adaptadas:

-A la edad del niño (un niño de 2 años no puede aprender a comer con cuchillo y tenedor de forma apropiada).

-A su capacidad de comprensión (a esta edad no puede comprender algunas normas de higiene, como estornudar o toser hacia atrás).

- A las circunstancias: en un lugar nuevo, es de esperar que el niño no tenga claras las normas. Con un cuidador diferente, el niño dudará si la norma permanece e intentará ponerle a prueba.

¿POR QUÉ ES NECESARIA LA CONSTANCIA?

Porque el niño necesita consolidar lo que aprende, a base de repetiA la hora de enseñar al niño unas normas básicas de conducta, los padres deben mostrarse firmes y constantes. De esta forma, aprenderá a amarse a sí mismo y a los demás y, en la relación con su entorno, se mostrará más tranquilo, receptivo y disciplinado.

calendari mobilitzacions escola bressol

Hola,

Us informem de les activitats previstes per aquesta setmana.

 IDEA principal: que en aquests tres dies se’n parli de les bressol municipals, als barris, amb la comunitat educativa i a la premsa. Dilluns 7

Que tothom pugui participar al màxim, accions tenint en compte diferents horaris, educadores de suport i persones que no fan vaga.

Cada dia un tema: cada dia una de les mesures que volem que retirin. Cada dia el blog anirà recollint reflexions, esdeveniments, imatges sobre el tema.



Reunions per districtes per a organitzar-se.

21h logo gegant EL 0-3 HI ÉS
A plaça St. Jaume, rotllana, torxes i espelmes.

Dimarts 8: no reducció suport!


8-11h informació als barris (mercat, escoles, sortides metro,...)
12h: St. Jaume, acció sentint plors d’infants, nosaltres mans lligades i ulls tapats: no podem respondre a la demanda!
16h: Treball per comissions / Roda de premsa
18h: pça.Espanya IMEB, cassolada amb d’altres sectors de l’ajuntament, també afectats per l’amenaça de la precarietat laboral.
19h Assemblea general, avaluar primer dia, replantejar propers dies…

Dimecres 9: no gestió externa!


8-11h treball de barri centrat a Gràcia
12h: St. Jaume, cassolada.
Re-exposar plafons Ciutadella.
16h: Debat- denúncia gestió externa.
Espai Jove Fontana
Amb la comunitat educativa, famílies, educadores, mestres, universitats, ...
18h: Acció davant de Jaen i Caspolino. Marxa entre una escola i l’altre.

Dijous 10: no augment de ratios!


8-11h informació als barris (mercat, escoles, sortides metro,...)
12h: St. Jaume, acció inspirada il•lustració Tonucci, omplir la plaça amb penjadors amb ninos penjats.
16h: Taller de cartells per afegir-nos a la manifestació de la tarda.
Afegir-nos a l’acció deJORNADA DE LLUITA EN DEFENSA ENSENYAMENT PÚBLIC










 

 

FOTOS ESCOLA

Us posem algunes fotos de l'escola

 

Sortida al Parc de la Maternitat

El concert al Parc de la Maternitat previst per dijous19 d'abril es va suspendre una dia abans per la previsió del temps (núvols i fred a primera hora). S'ha trasllafdat al *24 de maig*. Es tracta d'un concert a l'aire lliure que

recrea el vent, la pluja, el creixemnt d'arbres i flors...




Els nens són traslladats amb autocar a primera hora i tornen abans de dinar. En anys anteriors l'activitat la finançava l'Ajuntament, però amb les retallades no hi han subvencions. Les Escoles Bressol de les Corts han decidit continuar amb l'activitat aquest any. Les despeses són el cost de l'activitat (grup musical), l'autocar, i les taxes d'autorització de l'espai; tot plegat una mica més de 10€ que se'ns cobrarà pel banc com a sortida (o amb la quota mensual de gimnàstica).

Diada de Sant Jordi '12

Dilluns 23, diada de *Sant Jordi,* els pares estem convidats a la festa infantil i berenar plegats a Xiroi i apartir de les 15:45 p.m. 

Com que elpati és bastant més petit que el de l'edifici antic, ocuparem també part de les aules de planta baixa.

Potser no tindrem accés als nens en un primer

moment si estan amb les educadores però després ja ens barrejarem, es demana que limiteu el numero de familiars per a la comoditat de tots.




Pel matí, el dia 23, els nens i nens aniran a l'escola Itaca, a veure una representació de la llegenda de Sant Jordi protagonitzada per alumnes.




També recordem que estem convidats a anar a les classes a explicar un conte durant la setmana vinent: dimarts 24, dimecres 25 i dijous 26 (9-10am , 3-4 pm.. Diuen que és una experiència fantàstica!!

resum Xerrada Carme Thió

Hola,

Pels que no vau poder venir o per fer memòria de tot el que ens va explicar la Carme Thió, aquí teníu un resum. Gràcies!

RESUM DE LA XERRADA REALITZADA PER LA CARME THIÓ

(20 FEBRER DE 2012)

Carme Thió va plantejar d’entrada que, probablement, tots ens posaríem d’acord a l’hora de definir què voldríem per a les nostres criatures: que fossin felices, autònomes, responsables, capaces... El que resulta més difícil és com actuar per ajudar-les en aquest camí.

Els tres eixos que ens proposa com a vertebradors de l’educació i sobre els quals ens proposa reflexionar són: AFECTE, AUTONOMIA I AUTORITAT

AFECTE

L’afecte és bàsic per a l’autoestima de les nostres criatures. Ben segur que les estimem com a pares, però la dificultat rau en com els fem arribar el nostre afecte.

• L’afecte ha de ser incondicional: Es pot expressar amb una frase prou expressiva: "Si el meu fill/a fa alguna cosa bé l’estimo i estic content/a i si fa alguna cosa malament l’estimo i estic enfadat o enfadada".

• L’afecte té a veure amb el respecte a les criatures Els prejudicis i tòpics són un entrebanc per la relació afectiva amb les nostres criatures. Ens proposa substituir prejudicis i tòpics per una actitud més respectuosa i interrogadora. En front dels prejudicis, és possible intentar esbrinar que els passa, que pensen...

• L’afecte té a veure amb l’acceptació del fill/a tal com és. De vegades costa acceptar un nen o nena perquè no respon a les nostres expectatives: esperàvem un fill/a artista, esportista, actiu com nosaltres, però mai no hi ha una correspondència exacta entre el fill somniat, desitjat, esperat i el fill real.

• Les etiquetes no ajuden i fan mal a les criatures. És diferent dir: ets una marrana, que: això que has fet és una porqueria. Si nosaltres veiem a un nen d’una manera determinada i rígida el nen acabarà veient-se i comportant-se tal com nosaltres el veiem.

• De vegades enviem missatges contradictoris: diem una cosa i en fem una altra. Els pares i adults som un model per a les criatures. Així doncs, fer arribar el nostre afecte a les criatures passa per una actitud de respecte, escolta, acceptació i interrogació.

AUTONOMIA

La idea principal és que com a pares val la pena acompanyar i impulsar el procés cap a la autonomia. Una criatura autònoma és aquella que és capaç de fer, pensar i decidir per ella mateixa en la mesura de les seves possibilitats.

Hi ha dues vies per a l’afirmació d’un mateix: la confrontació amb l’altre i l’autonomia. La primera és més dolorosa. L’exemple prototípic és el "no" de la criatura de dos o tres anys que diu a tot no, la qual cosa és molt pesada per als pares i també dolorosa per ella, perquè està enfrontant-se a aquells que estima i de qui depèn encara tant. La segona via és l’autonomia que redueix molt la dependència i les relacions agressives amb els altres.

Què és o quines són les actituds que poden impulsar o al contrari obstaculitzar el procés?:

• La sobreprotecció no ajuda gens. Quan estem fent, pensant i decidint coses que les criatures poden fer per elles mateixes els estem privant de l’alegria d’aconseguir fites, de valorar el propi esforç, de possibilitats per desenvolupar capacitats intel•lectuals i afectives de resolució de problemes tan necessàries per a tot aprenentatge i la vida.

• Ser autònom no és el mateix que ser obedient. Si les criatures només fan les coses per obediència, estem afavorint la dependència. Podran ser hàbils i capaces però no autònomes, perquè no decidiran ni faran per iniciativa pròpia sinó pels altres.

• Ser autònom no vol dir fer el que a un li dóna la gana. Seguir el propi impuls no implica ser lliure perquè moltes vegades un es deixa portar sense poder decidir ni tan sols escollir el que li interessa i convé més. Cal ajudar-los a tenir un criteri.

• És important donar a escollir al nen allò que pot decidir. Hi ha coses que el nen encara no pot decidir per ell mateix. No se li pot preguntar per exemple quina fruita vol si volem que triï una mandarina; per tant, podrà triar entre algunes mandarines, però no entre tota la variació de fruites del cistell. Cal que els adults acotem el marc on pot triar.

• Ser autònom vol dir assumir les conseqüències dels propis actes. Ens explica un exemple extrem d’un nen que en l’època posterior al control d’esfínters no feia mai caca a l’orinal, però tanmateix eren els pares que després el netejaven, el canviaven. Amb el seu consell, van canviar d’estratègia i, sense enfadar-se, van deixar que fos el nen que fes tot el que calia després de fer-se caca a sobre. En aquest cas van poder resoldre el problema en un temps no massa llarg.

• Ser autònom vol dir poder acceptar l’error i l’equivocació. De vegades els pares no deixem que les criatures provin i s’equivoquin , perquè sempre estem allà per corregir els errors, oblits, equivocacions, els ho donem tot mastegat. Equivocar-se forma part del procés de tot aprenentatge. Ens va explicar l’exemple de la família que cada dia li preparava la roba ordenada al fill i el dia que no ho van fer va el nen no sabia posar-se primer el mitjó i després la sabata. L’error ajuda a créixer.

AUTORITAT

Com exercim l’autoritat. Un pot guanyar-se l’autoritat o al contrari gastar-la, desautoritzant-se un mateix. Reflexionar sobre això ens permetrà adonar-nos de com contribuïm com a pares que les criatures ens facin o no ens facin cas.

Els nens i nenes estan buscant límits contínuament, els necessiten per sentir-se segurs, per saber fins on poden arribar. "El nens no busquen la bufetada, busquen els límits".

• Quan el no acaba sent un sí. De vegades ens compliquem nosaltres mateixos quan diem moltes vegades no sobre algun tema concret però el no acaba sent un sí. Si no ens veiem amb forces per sostenir un "no" ( al que demana el nen, per exemple ), més val no dir no, perquè ens desvaloritzem com autoritat si el nen sap que de totes maneres acabem fent el que ell vol. Va explicar l’exemple de la mare que cada dia a la sortida de l’escola es barallava per no comprar-li el berenar al fill i cada dia acabava aconseguint-lo després de la rebequeria.

• Cal poder establir normes amb el convenciment que allò que diem es farà. En la mesura que estem convençuts del valor i la importància d’una norma podrem transmetre-la amb autoritat i fer-la complir

• Cal conèixer el que som capaços de suportar per no portar les situacions al límit, això farà que podem aturar-les sense arribar a perdre el control.

• Les normes han de ser mínimament argumentades i raonades, però de vegades és important acabar les situacions, que d’altra manera es fan interminables. Hi ha certes coses que són així i prou, i això forma part de l’aprenentatge de les limitacions de tota vida humana.

• Moltes mares que actualment treballen, se senten culpables de no estar prou temps amb les seves criatures ( sense valorar la part positiva del model que estan transmetent als fills/filles: de participació social per part de la dona) i llavors quan estan amb ells /elles intenten compensar-ho i sovint implica no posar els límits necessaris, donar-ho tot i no prohibir res.

Afecte, Autonomia i Autoritat: aquests tres, doncs, són els eixos sobre els quals s’assenten unes bones bases perquè les nostres criatures siguin mes felices, responsables, autònomes i capaces.

En el col•loqui es van parlar d’altres temes com són:

- Actuar amb empatia amb el nen: Va donar varius exemples: Anar al logopeda al nen mai li venia de gust però quan la mare va demostrar que a ella tampoc li venia de gust però que gràcies a anar-hi havien aconseguit millorar, el nen va veure empatia amb la seva mare. un altre exemple va ser el de la mare d'un nen que va marxar de viatge i ell va començar a plorar. El pare li va demostrar que ell també estava trist perquè havia marxat la mare però no plorava perquè sabia que tornaria d'aquí tres dies.

- Els premis i els càstigs no són educatius. No fan aprendre i creen adició. El nen pot deixar de gaudir d’allò que aconsegueix pel fet d’esperar un premi.

Xerrada Carme Thió

Avui dilluns 20 de febrer a les 20.30h. tenim una Xerrada amb la Carme Thió, el tema que tractarà seran els límits i les 3 A's. Us esperem!